Impulsem una declaració institucional en suport del Poble Gitano que compromet l’Ajuntament a reconèixer la seva història, llengua i cultura

La Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior acorda una iniciativa que, coincidint el passat 8 d’abril amb la commemoració del Dia del Poble Gitano, estableix, entre d’altres mesures, lluitar contra els estereotips i prejudicis i reclamar a la Generalitat la creació de l’Institut de Cultura Gitana

El Grup Municipal de Trias per Barcelona ha impulsat l’aprovació avui a l’Ajuntament d’una Declaració Institucional en suport del Poble Gitano que compromet l’Ajuntament a reconèixer la seva història, llengua i cultura. La Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior ha acordat una iniciativa que, coincidint amb la commemoració del Dia del Poble Gitano, el passat 8 d’abril, estableix, entre d’altre mesures, lluitar contra els estereotips i prejudicis i reclamar a la Generalitat la creació de l’Institut de Cultura Gitana.

El grup municipal de Trias per Barcelona, de la mà del seu regidor Joan Rodríguez, ha presentat una Declaració Institucional a la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior en suport del Poble Gitano, que s’ha aprovat amb el suport de tots els grups polítics, excepte VOX.

En l’exposició de motius, la Declaració Institucional assenyala que:

El 8 d’abril es commemora el dia del poble Gitano. La data commemora la celebració a Londres, l’any 1971, del Primer Congrés Gitano Internacional, en què es van aprovar una bandera i un himne comuns i es va acordar treballar per demanar el reconeixement de les Nacions Unides a la comunitat gitana. Es va decidir que la bandera gitana seria la formada per franges verdes i blaves que simbolitzen el cel i el camp, amb una roda de carro vermella al centre que simbolitza el camí i la llibertat. També es va adoptar la cançó ‘Gelem Gelem’, com a himne del  Poble Gitano.

En aquest congrés, es va iniciar un procés de conscienciació sobre la necessitat de promoure i protegir els drets civils, polítics, econòmics socials de la comunitat gitana. El 8 de abril també fem un exprés reconeixement a la memòria dels segles de persecució que han patit el poble gitano a Europa, i ens recorda la possibilitat de visibilitzar la seva identitat múltiple més enllà de les fronteres.

Actualment, el Poble Gitano continua lluitant contra l’exclusió social en tots els seus àmbits; educació, habitatge, mercat laboral, i salut. Incrementant la seva activitat des de l’activisme i la incidència política. Una lluita on el seu fons es troba dins de la discriminació ètnica i on l’objectiu de tots els agents que hi ha dins de la causa es la inclusió plena dins de la societat. Es per això que encara és necessari conscienciar a tota la població de les situacions discriminatòries que pateix el Poble Gitano, de l’antigitanisme i la manca de visibilització de la cultura romaní, a llocs clau, com les escoles, els espais culturals de barri, districte i ciutat, on en repetides ocasions s’ha intentat incloure la cultura gitana, sense comptar amb les persones gitanes de cadascun dels territoris.

L’Ajuntament de Barcelona va ser el primer ajuntament en crear un Consell Municipal del Poble Gitano a Catalunya i Espanya. Un òrgan pioner que dona veu al poble gitano mitjançant les seves entitats més representatives. En el marc d’ aquesta col·laboració, el plenari del consell municipal del poble gitano va aprovar el nou pla d’actuació 2023-2027.

Per tot plegat, la Declaració en la seva part executiva acorda que:

L’Ajuntament de Barcelona, es compromet a reconèixer la Història, la llengua i la cultura de la comunitat gitana, fent especial atenció a la discriminació que encara pateixen les persones gitanes, reclamant al Govern de la Generalitat la creació de l’Institut de Cultura Gitana, tal i com disposa el Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya.

  1. Visibilitzar i donar a conèixer els valors tradicionals, la història, cultura i llengua del poble romaní com a eina de prevenció d’estereotips i prejudicis.
  2. Donar a conèixer al poble gitano, en col·laboració amb la oficina per la no discriminació de l’Ajuntament de Barcelona i la oficina d’igualtat de Tracte i No-discriminació del govern de la Generalitat la llei d’igualtat de tracte i no discriminació, i els impactes de la seva aplicació.
  3. Posar en valor el paper de les dones gitanes, promovent la seva participació en espais educatius, socials i culturals.
  4. Formar les noves generacions sobre temes de drets humans, drets de minories, i poble gitano, creant programes per fer-ho possible dins dels centres escolars.
  5. Donar suport econòmic a les entitats del poble gitano, així com a les iniciatives de la Consell Municipal del Poble gitano.
  6. Fomentar la coordinació de l’ Ajuntament amb altres administracions públiques, com ara la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Gobierno de España i la Comissió Europea per crear polítiques públiques eficients a favor del poble gitano.
  7. Instar l’Estat Espanyol, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya a incrementar el pressupost destinat a definir polítiques d’actuació específiques a favor del Poble Gitano.

Barcelona, 17 d’abril de 2024

Facebook
Twitter
LinkedIn
WhatsApp
Telegram
Email
Print
ÚLTIMES NOTÍCIES
TEMÀTIQUES
SEGUEIX-NOS!
Desplaça cap amunt